Lobra més surrealista de Mercè Rodoreda, on utilitza lhorror i la fantasia per parlar del real: un manual de sedició explicat com un conte de fades.
En un lloc indeterminat viu un poble sotmès a una llei que vetlla per destruir tota forma de desig. Els personatges se senten amenaçats per éssers que no han vist mai i per una primavera que ho canvia tot. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra la llavor d'una guerra civil.
La mort i la primavera és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes: és on mostra també la seva cara més intrèpida. En comptes dels escenaris familiars, sinventa un univers inquietant en què les abelles i el riu tenen enteniment, mentre que els éssers humans semblen monstres. Per això és tan real: és lexperiència íntima de la vida que Rodoreda ens deixa en el seu esplèndid testament literari.
Nova edició revisada per Arnau Pons. Inclou el seu assaig Editar el misteri.
Tratar de resumir la trama de La muerte y la primavera es complejo porque la novela es más un estado de ánimo, un tono, una elección de palabras, un cuento de hadas macabro; también es una historia con principio y fin, con desarrollo, y su conclusión desoladora, pero lo importante es cómo está contada esta desdicha y la iniciación de niño a adulto del narrador también sin nombre. Mariana Enriquez
Sobrecogedora, poética, dotada de una fuerza que podría rozar la locura, llevar a la locura, desencadenar la locura
Mercedes Álvarez en Clarín
